Durant tota aquesta llarga etapa [més de quaranta anys] no hi hagué mai necessitat de firmar cap paper, perquè hauria estat impossible que s’hagués produït alguna diferència. Existeix a tot arreu la situació clàssica de l’escriptor que està a mata-degolla amb el seu editor i es passen la vida pledejant amargament. M’és molt agradable d’afirmar que durant la nostra relació no es produí mai cap dificultat. Em vaig entendre sempre amb ell no solament en el terreny de les idees —era un home d’esquerra moderada i burgesa—, sinó en el de la pràctica de cada dia. No perdérem ni un moment parlant del que ens separava. Per fortuna, sempre ens entretingueren altres matèries.

Josep Pla, «Josep Maria Cruzet, editor (1903-1962)», dins Homenots, segona sèrie (Barcelona: Destino, 1970), pàg. 595

I encara potser ens descuidàvem una altra cosa: la classe rural dominant en el país —sobretot la classe rural— té una tendència a tenir plets, qüestions judicials, a pledejar sobretot entre família. Són realment extraordinaris i en aquest sentit no paren mai: fills amb pares, germans amb germans, parents, etc. No pas tots, és clar. Els plets no han produït mai res de bo i alguns segueixen aquest judici exacte.

Josep Pla, Notes del capvesprol (Barcelona: Destino, 1979)