plantós -osa adj

Definició

Es diu d’algú que té un físic agradable, que fa bona planta.

Usos

  • Xima era una dona plantosa, bella, forta, plena de vida, i la gràcia, perquè no es pot negar que en tenia, no era feta de fragilitat, sinó d’harmonia.

    , Quim/Quima (Barcelona: Planeta, 1991 [1971]), pàg. 81
  • Donya Gaietana, un cop desflorada pel baró i convertida en baronessa, va trobar camí obert al jardí del fill gran de la de Despalau, un xicot molt ben plantat, que estava a punt d’heretar una baronia i que volia fer la carrera militar. Amb el temps, aquest Despalau arribaria a ser l’amant de tres senyores a la vegada (dues comtesses i la baronessa) i totes tres somiaven felices la fidelitat d’aquell xicot tan plantós.

    Senyoria (Barcelona: Proa, 2004 [1991])

Tema de la setmana

«Aquest és el gran problema dels creadors de ficcions (novel·listes) i dels creadors de realitats (polítics, homes de negocis, etcètera). Saber descobrir en un mot el que vol dir la cara de la gent, saber-hi veure la màxima quantitat de coses que hi són amagades i que potser són coses inconscients per a l’home que les porta», va escriure Josep Pla. Aquesta setmana veurem cinc d’aquests mots. Segur que els podeu aplicar a algunes de les persones que us envolten!

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

rebufgànguil