pítima f

Definició

Embriaguesa.

Quan va saber que havia guanyat el premi, va agafar una pítima en companyia de tots els seus amics.

Etimologia

Del català antic pítima en el sentit d’‘emplastre’ i, aquest, de l’italià píttima, mateix significat, del llatí epithema, del grec epíthema [ἐπίθεμα], ídem, derivat d’epitíthemi [ἐπιτίθημι], ‘posar al damunt’.

Usos

  • Cada terra fa sa guerra i metabolitza l’alcohol a la seva manera. N’hi ha que s’emborratxen perquè tiren de cantimplora (que és el que vol dir borratxa) o s’empitofen (aquests tiren de pitauf, ‘ampolla’ en occità); altres s’embriaguen perquè van plens de vi (ebris); molts s’entrompen (¿perquè els sobrevé la fal·lera musical?), i encara alguns s’engaten, es torren, es bufen, s’empilloquen o agafen una mona. ¿I els que agafen una pítima què? Doncs aquests deuen ser els pesats, perquè els grecs en deien epithema de l’emplastre o cataplasma, aquell remei tan enganxós que s’adhereix a la pell com una paparra. O com la tabarra d’alguns que tenen mal beure.

    Pau Vidal, En perill d’extinció. Cent paraules per salvar (Barcelona: Empúries, 2005), pàg. 128

Tema de la setmana

Turques a desdir

Temes i etiquetes

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

turcaescaient