percosa

Definició

Per què, perquè.

En alguerès ho escriuen igual tant si és interrogatiu com causal. Sovint s’usa en forma apocopada: pe’cosa, perco’, pe’co’.

–Com és anada avui l’escola?
–Mal!
–I pe’cosa?
–Lo professor m’ha catxat [expulsat] fora de la classe…

Só anat a la policia pe’cosa m’han robat la bicicleta.

Etimologia

Aglutinació de ‘per [quina] cosa’. «A la llengua sasseresa, que és la veïna geogràfica de l’alguerès, s’empra amb la mateixa funció pa’ gosa. Ara no sep si és un préstec de l’alguerès al sasserès o a l’inrevés. Cert és que hi ha un muntó de paraules alguereses i sassereses que són iguals» (Gavino Balata).

Usos

  •    —Llenya no n’hi ha?
       —No n’hi ha!
       —I percò, compà? [compare]
       —Llenya no n’hi ha!
       —I percò, compà? I percò, i percò…
    I percò, compà? Compà, percò?
       —No és anyada de llenya!

    Claudio Sanna, «No és anyada de llenya», dins Terrer meu (Temps Record, 2007)
  • Oh cristians reflectiu:
    escolteu bé la cançó
    i traieu un gran botilló
    per mos beure un poc de vi
    Sant Josep a mos proveir
    amb pau i alegria
    percò és nat lo Jesuset
    qui és vero fill de Maria.

    «Los barandons» (cançó popular algueresa)

Tema de la setmana

Mots algueresos triats per Pau Vidal, amb l’assessorament de Gavino Balata

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “percosa”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    Si me fiï del que veig escrit, els Algueresos formen el pretèrit indefinit com els Rossellonesos, és a dir, amb l’auxiliar ‘ser’, sobretot amb els verbs de moviment i els verbs reflexius.

    Exemple de conjugació a Perpinyà:

    ANAR:
    Jo, sum anat (també escrit ‘sun’ o ‘sóm’)
    Tu, ets anat
    Ell, és anat
    Nosaltres, sem anats
    Vosaltres, seu anats
    Ells, són anats

    SE PASSEJAR:
    Jo, me sum passejat
    Tu, t’ets passejat
    Ell, s’és passejat
    Nosaltres, nos sem passejats
    Vosaltres, vos seu passejats
    Ells, se són passejats

    Respon
    • Gaví Balata — L'Alguer (Sardenya)

      Tens perfectament raó. Mosaltros també emprem ésser com a auxiliar pels verbs de moviment i reflexius:
      Jo só anat
      Tu sés anat
      Ell és anat
      Mosaltros sem anats
      Vosaltros séu anats
      Ellos són anats

      Respon
  2. Ramon Torrents — Barcelona

    Crec que fas una bona observació, Joan Bosch. Els que tenen bons coneixements de dialectologia en podrien parlar i seria molt interessant.

    Jo recordo alguna carta de Josep Pla al seu germà on, si fa no fa, li deia alguna cosa com ara: “¿ETS vist com han crescut aquests arbres?”

    A l’Empordà, el contacte amb el rossellonès (i amb el francès) devia haver permès el manteniment de “ser” en el cas que dius. Que s’hi mantingui avui, això ja és molt més incert.

    Respon

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

ginquetaassai