Definició
Absort en un pensament, en els seus pensaments.
Etimologia
De pensar, del llatí pensare, freqüentatiu de pendĕre, pensum ‘pesar’, per via semiculta, amb sentit translatici de ‘pesar mentalment, meditar’.
Usos
—Ni tan sols ens veu —exclamà Vilaret. I mormolà en veu baixa—: No ho voldria, això…
Joan Puig i Ferreter, Els tres al·lucinats (Barcelona: Planeta, 1988 [1926]), pàg. 208
Saumell el sentí.
—Ja te n’has enamorat! —digué en to de repte.
—No; és una altra cosa —respongué Vilaret. I caminà pensívol.¿Per què ha començat de sobte aquesta angúnia
i aquest renou? (Oh, com s’han allargat les cares!)¿Per què es buiden de pressa els carrers i les places
i tothom va tornant a casa molt pensívol?És que s’ha fet de nit i els bàrbars no han vingut.
I uns homes arribats de la frontera
han dit com ja, de bàrbars, no se’n veuen enlloc.¿I de nosaltres ara què serà sense bàrbars?
Konstandinos P. Kavafis, «Esperant els bàrbars», traducció de Carles Riba
Aquesta gent alguna cosa bé resolia.
Tema de la setmana
Mots pensívols