Definició
Nom donat a les espècies del gènere Viola, de la família de les violàcies, de flors semblants a les violetes, però amb els dos pètals laterals acostats al superior. Cal esmentar-ne el pensament de jardí o, simplement, pensament (V. wittrockiana) i el pensament silvestre o de camp (V. tricolor).
Etimologia
Pensament ve del verb pensar, però en el sentit de la flor potser ve del francès pensée; a l’Edat Mitjana aquesta flor era considerada un símbol de la memòria.
Usos
Maria: Miri si n’han portat, de flors!
Jacinto: I tantes com aquí en tenen!
Maria: També estan malaltes. Si no que no deu poder ésser, jo fins creuria que s’enyoren. En aquest test blanc hi havia un lliri de sant Antoni que semblava que donés claror, i… ara s’ha apagat. Tot això eren pensaments d’aquells que sembla que a una la mirin, i… veu ara?… ja no miren; i qui sap si acluquen els ulls! I els gira-sols, que sempre guaiten cap al sol…
Jacinto: Blau com és tot, no deuen saber a on guaitar.
Santiago Rusiñol, «El pati blau», dins Ocells de pas i altres proses (Alzira: Bromera, 2012), pàg. 236Els vaig acompanyar a veure els pensaments. Cinc metres de llarg per dos d’ample.
Mercè Rodoreda, Jardí vora el mar (1967)
—Mare de Déu!
—Fan un bon acabament de passeig.
—És massa bonic. Massa bonic.
—Tan grocs… I plantats tan rectes.
—A ratlla de cordill.
Més amunt hi havia la panera dels pensaments morats; com un gran coixí.
—Quines feinades…
Es van encantar davant de les magnolieres. De les flors girades amunt, totes de color de cera, i de les flors poncelles.
Tema de la setmana
Pensant pensant arribem a una setmana pensívola…