Definició
Facultat de pensar; exercici d’aquesta facultat.
Ara em revénen a la pensa aquells versos de Casasses que fan: «Abandonat i parlant sol, amb déu, | sí, com aquell que dirigeix la pensa | a un nen no nat: em sents? No tinc defensa | de fe ni de no fe.»
de pensa acordada (loc adv) Deliberadament.
de pura pensa (loc adv) Sense recolzar-se en cap dada, indici, etc., d’esma.
Etimologia
De pensar, del llatí pensare, freqüentatiu de pendere, pensum, ‘pesar’, per via semiculta, amb sentit translatici de ‘pesar mentalment, meditar’. Sobre pensa, escriu Joan Coromines: «derivat important, i típic del català, entre les llengües romàniques, no es retroba en cap més, fora de l’occità, on no sembla haver existit més que en el Llenguadoc, i avui decadent allí o extingit».
Usos
Forma part de l’estructura
Miquel Bauçà, Rudiments de saviesa (Barcelona: Empúries, 2005)
de la pensa occidental
que la parla és l’origen
per un bon acord de tots.
Sobretot, les parisenques,
que no es poden retenir,
diuen que hom va fer la prova
de criar uns infants amb tot
el que cal, menys de la parla.
Simplement, es van morir.
Mai no diuen quan va ésser,
qui ho va fer ni cap detall.
És amnèsia col·lectiva.Per altra part, el silenci no era tampoc mai pesat. En aquells paratges la pensa es decantava tan dolçament a la meditació!… Els fenòmens que apareixien i passaven, xifres esborradisses d’algun misteri, i movien tan poderosament la curiositat!… Tal volta un llumet solitari que vagareja lentament per la llunyania del mar; tal volta una ona que, carregada de peixets saltadors, guspireja estranyament enmig de la fosca…
Joaquim Ruyra, «Vetlles d’estiu», dins Pinya de rosa (1920)
Tema de la setmana
Aquesta setmana pensem mots que pensen
“Pensa” també es pot fer servir com sinònim de “carta”, encara que el DIEC no ho esmenta.
“Doni’m un segell per a una pensa”, solia dir mon pare quan volia parlar català fi i/o arcaic…