Definició
Part inferior no cartilaginosa de l’orella que penja com un pèndol, lòbul de l’orella.
Jo, quan tinga una xiqueta, no pense foradar-li els peçons de les orelles. El dia de demà, ella ja farà lo que voldrà.
És un mot valencià. També pot voler dir ‘cua que uneix el fruit o la flor a la planta’.
Etimologia
Del llatí vulgar pecciolus, assimilació de pediciolus, llatí tardà peciolus, ‘peu petit’, diminutiu de pes, pedis, ‘peu’, per via del mossàrab počón, mateix significat.
Usos
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
Vicent Andrés Estellés, «Els amants», dins Llibre de meravelles (1971)
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Tema de la setmana
Vicent Andrés Estellés (Burjassot 1924-València 1993)