Definició
Camí que es fa en passejar.
Hem fet una bella passejada per Bocairent.
Etimologia
De passejar, de pas, del llatí passus, mateix significat, derivat del llatí pandĕre, ‘estendre’. Vegeu també passatge, passeig i carrer que no passa.
Usos
Si els objectes tenguessin la capacitat de parlar-nos, els bancs ens contarien les confidències que s’hi ha fet molta gent, els secrets d’amor, els somnis de bona fortuna. Ens explicarien les frases que s’hi ha dit algú, mentre reposava una mica de la passejada. Paraules que formen part d’històries belles o dures, amargues o incertes, esperançades, resignades, felices.
Maria de la Pau Janer, Maria de la Pau Janer, «Secrets» (Avui, 29 de juny del 2007)Per si tot això no fos prou, ell de tant en tant em proposava noms de poetes grecs per convidar al Festival Internacional de Poesia de Barcelona, com ara l’atenès Titos Patríkios o el xipriota Mihalis Pierís: va ser així com el públic barceloní del Palau de la Música els va conèixer traduïts per l’Eudald [Solà], i va ser de la seva mà que ells van conèixer la capital del nostre país… Les passejades pels carrerons i monuments del barri Gòtic es convertien en apassionants viatges no sols per l’espai sinó també en el temps: com a bon «deixeble» que era del doctor Rubió, es delia per mostrar les connexions entre el món grec, bizantí i català, per fer emergir el nostre substrat més preuat, el que probablement més ens singularitza.
Àlex Susanna, El món en suspens (Barcelona: Proa, 2022)
Tema de la setmana
Passejades
“Passejada” a Oló (potser també a altres pobles) és sinònim de “viatge de nuvis”. Per exemple, es pot demanar als nuvis: “On anireu de passejada?” O ” On fareu la passejada?”
Gràcies al teu comentari, Miracle, en puc fer un de paral·lel, que el corrobora totalment. Recordo aquest mateix sentit de “passejada”, però no el sé localitzar tan bé com tu; potser el vaig sentir d’algú que parlava de la Plana de Vic (terme geogràfic tradicional que sembla haver caigut en l’oblit), de les Guilleries, la Vall de Ribes…, no ho sé exactament, però el significat era exactament aquest, uns dies (no gaires) d’esbarjo amorós. “Passejada” deu o devia ser més universal i extens, perquè abans, segurament això de “passejar” no era tan freqüent com avui, o no ho era entre gent que treballava la terra o amb els animals (gairebé tothom).
El diccionari Labèrnia (1839-1840) diu:
PASSEJADA. f. Lo acte de passejar.
Comunment se enten per lo acte de anar á alguns llochs
de fora ab objecte de diversió, y no de negocis.
Per internet trobem algunes referències a aquest sentit de passejada ‘viatge de nuvis’:
“I aquí ve l’últim aspecte dels casoris, el viatge de nuvis, que en aquell temps se solia dir la passejada. I que no anava gaire lluny, en la majoria de casos: Montserrat, Barcelona i, potser, Mallorca i no gaire més enllà, segons la potència econòmica de cada parella.”
Jordi Planes, “De casoris”
https://sarment.blogspot.com/2015/03/de-casoris.html
“De viatge de nuvis van anar una setmana a Barcelona. Es van casar amb dissabte i l’altre dissabte ja van agafar un avió cap a Mallorca. I a Mallorca hi van estar quatre dies. Per tornar van agafar l’avió cap a València, cap a Tarragona i cap aquí. Van estar un total de quinze dies de passejada.”
El bloc de les Piles
https://lespilesbloc.blogspot.com/2012/03/60-anys-de-casats-de-larmengol-i-la.html
Fer la passejada:
“Anar-se’n de lluna de mel.”
Trobat a la Paremiologia catalana (https://pccd.dites.cat/p/Fer_la_o_una_passejada).
A Solsona, jo l’he sentida a la gent gran.
Antigament, a Palafrugell les tardes dels diumenges i dies festius la gent acostumava a anar a fer una volta a la muralla; una passejada per l’antic recinte emmurallat (actualment als carrers de Cavallers, Pi i Margall i dels Valls, tot passant per plaça Nova).