Tots els llibres dolents, normalets o mig passadors s’assemblen; però en canvi cada bon llibre, cada llibre que val la pena i ens fa feliç, ho fa a la seva manera.

Manel Ollé, Plagia millor! (Barcelona: Periscopi, 2022), pàg. 40

Jo voldria que anés bé. Sé que segurament serà un fracàs, que el pobre Niko té tan poca cosa per oferir-me com el que jo li puc oferir a ell. Aleshores, penso… D’una banda, el món que tinc al meu voltant no em pot donar res millor. Si més no tot el que hi ha en el meu o nostre món. No ens ofereix gaire res i nosaltres mirem d’aprofitar-nos-en tant com podem. Per un altre costat, Niko podria tenir aquella espurna que fa que tot plegat sigui una mica més passador, si més no podria obrir alguna finestra en algun àtic, prop dels núvols… Ja parlo com una bleda, però és que m’agradaria poder permetre’m el luxe de parlar com una bleda. O és que això, al nostre low cost vital, ha d’estar prohibit?

Francesc Serés, Contes russos (Barcelona: Quaderns Crema, 2009), pàg. 29