Definició
Persona que serveix per a arranjar qüestions, discòrdies, etc., sempre disposada a fer favors.
Sempre que es barallen em toca fer de pare pedaç.
També: mare pedaç, pare pedaços
La Conxa era la mare pedaç d’alumnes, famílies i professors; feia que tot rutllés a l’escola.
Aquest noi és el pare pedaços, tothom li demana coses i no té mai un no per a ningú.
Origen de l’expressió
«Aplicat a les persones sempre ben disposades a fer un favor. Era nomenat i conceptuat així el primer masover i guardià que hi hagué a la finca senyorial de l’ex-marquès d’Alfarràs, a Horta, coneguda pel Laberint» (Joan Amades, Refranyer català comentat, 1951).
Usos
Sobre el xicot que et vaig dir que em convindria per mosso, perquè en Tomeu es fa vell per fer-s’ho tot sol, m’ha dit que treballa prop de Vilasirvent; encara no hem fet tractes, m’ha semblat un pèl curt de gambals però em diuen que és treballador i un pare pedaç.
Maria Àngels Anglada, Les closes (Barcelona: Destino, 1979), pàg. 98—I què et va dir?
Emili Teixidor, Pa negre (Barcelona: Columna, 2003)
—Si em feia res que tornés un altre diumenge a veure’m… Que en Feliu ho veia molt bé. Ha tornat quatre diumenges seguits.
Altre cop la veu baixa que amagava els secrets. I de sobte la veu de la tia Felisa, sacsejada per un somicó, com un lament:
—Ai, em fa cosa…! No sé si ho sabré fer jo…! Jo no seré capaç…!
I la mare, en el seu paper de mare-pedaç:
—Sí, dona, sí… Ja ho veuràs com sí. Totes hem passat pel mateix, burra, més que burra.
Tema de la setmana
Després de l’èxit del Dia de la ce trencada, aquests dies veurem unes quantes locucions amb la Ç que hem arreplegat ça i lla.