Definició
Escoltar amb interès.
Quan va sentir les veïnes parlant a la porta de casa va parar l’orella per saber què deien.
També: parar orelles, dreçar (o badar) les orelles, parar esment
Etimologia de parar
Del llatí parare, ‘preparar; fornir’; de la idea de ‘preparar’ es passà a la de ‘posar en una situació determinada, aturar-s’hi, aturar alguna cosa’.
Usos
Se’l veia més animat que altres vegades, més enamorat potser. Feia tres mesos que el seu fill Claude havia nascut i suposo que això el feia estimar més la vida. Explicava amb entusiasme els nous projectes personals. Jo els seguia de cua d’ull, no volia ser indiscreta. Però parava bé l’orella i els sentia enraonar. Els espanyols acostumen a xerrar més alt que els francesos i els americans. Ell somreia i anava fent glopets d’una ampolla d’aigua mineral ben fresca que havia demanat.
Anna Cortils Munné, «La ciutat de l’amor», dins Els caus secrets. Antologia d’escriptors dels Països Catalans posteriors al 1972, a cura de Sebastià Bennasar (Palma: Moll, 2013), pàg. 213
En la carta d’aquella setmana vaig escriure de l’amor, però no de l’amor en sentit passional sinó de la passió per viure d’alguns artistes com Picasso.
Tema de la setmana
Avui, demà i dimecres es presenta el llibre Els caus secrets a Barcelona, València i Girona, respectivament. Com que aquestes coses no passen gaire sovint, aprofitarem aquests dies per veure’n alguns mots i passatges. Si voleu conèixer uns quants dels autors antologats, els trobareu avui a les 7 del vespre a la Casa del Llibre (Passeig de Gràcia, 62).