El canvi terminològic del nom popular, «pansa», per «herpes labial» es produeix per una variació en la manera d’encarar l’estudi de les malalties al llarg de la història de la medicina. «Pansa» evoca la similitud en l’aspecte físic d’aquest fruit sec, mentre que «herpes» fa referència al microorganisme causant. També a la moda en l’ús de termes més científics en detriment a aquelles expressions considerades massa col·loquials i planeres.

Toni Beltran, Ensenya’m la llengua (Maçanet de la Selva: Gregal, 2018), pàg. 39-40

Se sentia traïda, abandonada al mig d’una ciutat plena de cotxes a la desbandada. Va pensar en una absència transitòria i involuntària (motivada per uns nòduls a la gola, per un mussol a l’ull dret, per una pansa al llavi superior, per una mononucleosi vírica), però aviat, tres dimecres més tard, se li van acabar les coartades raonables.

Eduard Márquez, «Babel», dins Zugzwang (Barcelona: Quaderns Crema, 1995), pàg. 22