L’atemptat [de l’11-S] també ens ha obert l’escletxa sense fons del desconcert. Segurament ja era oberta des que la caiguda del Mur ens va deixar sense idees alliberadores, esfondrades totes les utopies, però l’esvoranc és ara abismal. Estem desconcertats. Tant que comencem a sentir pànic de nosaltres mateixos, i per això rebusquem en el calaix dels objectes perduts les velles fes superades, els dogmes més acrítics, les religions, les parareligions, els gurus, els visionaris… El desconcert mata el racionalisme, bandeja la il·lustració, té por de pensar. Per això ara, un any després, som menys crítics i més estúpids, estimem més els autoritaris que els liberals, sentim amb plaer els vells conceptes de l’ordre, no temem els gendarmes del poder, alimentem l’ou totalitari.

Pilar Rahola, «De xerrera amb Alfons Quintà sobre l’11-S» (Avui, 12 de setembre del 2002)

La rutina diària s’intenta rompre, la cercam rompre en cap de setmana. I les fires de tardor ens ajuden a cercar entre el mapa dels municipis aquella activitat de carrer que ens distraurà dels problemes laborals diaris, de la por de ser un número de les llistes de l’atur, temor de no arribar a final de mes, pànic de no pagar la hipoteca. Pors infundades o no, són ben reals, palpables i quotidianes.

Margalida Socies, «Rutines» (Diari de Balears, 30 d’octubre del 2008)