Definició
Instrument rústic musical que consisteix en una pell tensada, col·locada sobre la boca d’un recipient, amb una canya fixada en el centre que, en ser fregada amunt i avall amb la mà humida o amb un drap banyat, produeix un so fort, ronc i monòton. Tradicionalment s’ha usat per a acompanyar les cançons de Nadal. També en diem simbomba. Tenim la dita:
Qui calla otorga i toca la pandorga.
Etimologia
Del castellà pandorga, que pròpiament designava una espècie de moixiganga o serenata, de murga descompassada, i anys després ja també els instruments que hi participaven: derivat de pandorgar, del llatà pandoricare, de pandorium, ‘bandúrria’.
Usos
La pandorga és un perol,
el reclam un tros de llanda,
la pell és de conill
i lo que furga un tros de canya.La pandorga està borratxa
Nadala popular de l’Alcoià , al disc L’asguilando. Cançons populars del Nadal alcoià , enregistrat pel Grup de Danses Carrascal d’Alcoi  Notes d’Eugeni S. Reig: • A on diu «i els fadrins que van en ella» s’entén que és «i els fadrins que van amb ella», ja que els valencians, la preposició amb la pronunciem sempre en. • Un «dihuité» era una moneda antiga valenciana que tenia el valor de 18 diners de plata.
i qui la toca també,
i els fadrins que van en ella
no valen un dihuité.
Tema de la setmana
Mots nadalencs