Definició
Instrument rústic musical que consisteix en una pell tensada, col·locada sobre la boca d’un recipient, amb una canya fixada en el centre que, en ser fregada amunt i avall amb la mà humida o amb un drap banyat, produeix un so fort, ronc i monòton. Tradicionalment s’ha usat per a acompanyar les cançons de Nadal. També en diem simbomba. Tenim la dita:
Qui calla otorga i toca la pandorga.
Etimologia
Del castellà pandorga, que pròpiament designava una espècie de moixiganga o serenata, de murga descompassada, i anys després ja també els instruments que hi participaven: derivat de pandorgar, del llatí pandoricare, de pandorium, ‘bandúrria’.
Usos
La pandorga és un perol,
el reclam un tros de llanda,
la pell és de conill
i lo que furga un tros de canya.La pandorga està borratxa
Nadala popular de l’Alcoià, al disc L’asguilando. Cançons populars del Nadal alcoià, enregistrat pel Grup de Danses Carrascal d’Alcoi Notes d’Eugeni S. Reig: • A on diu «i els fadrins que van en ella» s’entén que és «i els fadrins que van amb ella», ja que els valencians, la preposició amb la pronunciem sempre en. • Un «dihuité» era una moneda antiga valenciana que tenia el valor de 18 diners de plata.
i qui la toca també,
i els fadrins que van en ella
no valen un dihuité.
Tema de la setmana
Mots nadalencs