Jo, abans que res voltava, m’omplia de les olors que m’agradaven i després sempre acabava comprant-me una pataqueta, que era un pa blanet, ben tou i cruixent que formava com dos coquetes juntes. M’emportava la pataqueta a una de les parades de saladures —que feia olor de tonyina i de tàperes i d’olives— i allà m’obrien el pa pel mig i me l’omplien de tonyina en oli. Quedava tan sucoset que l’oli regalimava i havia d’anar amb compte per no embrutar-me.

Carme Miquel, Aigua en cistella (Alzira: Bromera, 1998)

A llevant, dos carrers més enllà, hi havia el mercat de Russafa, on algunes vegades havia fet la compra. Recordà les pataquetes i els entrepans que s’hi preparava. Els més saborosos que mai havia menjat, farcits de pebres i albergínies fregides, o bé de pernil o anxoves amb tomaca refregada.

Maite Coves Móra, Setembre (Alzira: Bromera, 1998)