Jugar a l’acuit o a la cuit o a cuit són unes altres maneres de dir jugar a fet o a fet i amagar; n’hi ha moltes variants (del joc i del nom del joc). Segons el DCVB, és un «joc de nois i de noies, en el qual un dels jugadors, designat per la sort mitjançant una fórmula per a comptar, ha d’encalçar els altres i anar-los agafant d’un en un fins que els ha agafats tots, i aleshores para el primer que ha agafat».

És el mateix joc que en altres comarques té els noms de fet i conillets a córrer. Hi ha certes varietats del joc d’acuit, com és ara les següents: a) La cuit a seure: joc en què els jugadors seuen en terra tots, fora el que para; aquells es mouen i s’aixequen i corren, bo i cantant: «Cuit a seure, vine’m a veure»; el que para, els persegueix i procura agafar-ne algun dels que no seuen, i quan l’aconsegueix, el que ha estat agafat s’ha de posar a parar (Llofriu) b) La cuit de la cau-cau: hi juguen especialment les nenes; si una de les que fugen s’acota dient: «A la cuit de la cau-cau, qui s’ajoca ja no l’hau», la que para no la pot agafar (Lledó) (Diccionari català valencià balear).