Mirarem de no convertir-nos,
de ser lleials, i no mentir-nos
que ens havíem dut enganyats
quan ens guiava aquest tenaç
propòsit d’anar passant dies
i empenyent anys, que és tota vida
(així com veus que passo els mots
i empenyo les frases, que és tot
l’ofici d’escriure amb sonsònia).
Si volgués donar un gust de glòria
a aquella meva joventut
que pels quarantes s’ha perdut,
mentiria però, que al jove,
justament el que no li sobra
és la traça a fer-se feliç.

Gabriel Ferrater, «Poema inacabat», dins Les dones i els dies (1968)