pasta f

Definició

(col·loq.)  Diners.

afluixar (o amollar o deixar anar) la pasta: pagar

pasta gansa (o pasta rufa): molts diners

Etimologia

Del llatí tardà pasta, i aquest, del grec páste, ‘farina barrejada amb suc’, derivat de pátto, ‘vessar, escampar’.

Usos

  • Estem fent una investigació sobre les tendències i els hàbits de consum en els adolescents i els joves. Per tant, et demanem que, per un consum de qualitat, agafis el bolígraf, ens dediquis cinc minuts del teu temps i… contestis (amb tota sinceritat) les preguntes que et proposem per saber, una mica més, en què ens gastem els diners els joves i com ens guanyem la pasta, així com si el mercat actual satisfà les nostres necessitats.

    Introducció d’una enquesta de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà)
  • La seva targeta (i la de tres clients més que aquell matí de diumenge van fer servir aquell caixer automàtic) havia anat a parar a una petita capseta que el noi retirava després que marxés cada client. Sabent com sabia els números d’identificació personal de les quatre targetes de crèdit, hauria pogut aconseguir, abans que arribés el dilluns, una bona pasta. Però no ho va fer perquè és honest i el que volia era tan sols (i precisament) demostrar que els sistemes informàtics bancaris no són inapel·lables.

    Quim Monzó, «Automàtic», dins No plantaré cap arbre (Barcelona: Quaderns Crema, 1994)

Tema de la setmana

Mots per designar diners

Temes i etiquetes