Definició
Etimologia
«Si consulteu el DCVB, llegireu que aquest nom es forma a partir del verb escurar i el sufix -anda, “que representa la terminació del participi de futur llatí”. De totes maneres, sembla que aquesta paraula no segueix el paradigma del participi de futur, sinó el del gerundiu, que era un adjectiu verbal amb valor passiu (amandus, -a, -um: ‘aquell qui ha d’ésser estimat’). Per tant, el sentit literal d’aquesta paraula seria “els objectes que han de ser escurats”» (Teresa Tort, 100 paraules ebrenques, Valls: Cossetània, 2019).
Usos
La cuina era tota per a la mare, amb un fogó i un fornet de llenya a la vora de la porta d’entrada i una pica de marbre, on sovint quedava escuranda endarrerida, i era grossa per encabir-hi dos adults arrupits. Si el pare veia que els nens s’entretenien massa estona entre les faldilles de la mare, els treia cap a la sala d’estar i els deia que no hi havien de fer res, allà.
Laia Viñas, Les closques (Barcelona: L’Altra, 2021)Si xerrem molt és que tenim xerrera; doncs si xalem molt, xalera. Però el derivat que em crida més l’atenció és l’escuranda. Tenir molta escuranda significa tenir l’aigüera plena de plats, gots i olles per rentar. En bona part del domini lingüístic (a les Illes, per exemple) de «rentar els plats» en diuen escurar, de manera que l’escuranda en neix per derivació.
Màrius Serra, «Escuranda?» (El Punt Avui Cultura, 14 de juny del 2012)
Tema de la setmana
Fa unes setmanes fèiem rodar el mot escurar en el sentit de rentar o netejar els plats i avui en trobem un derivat que s’usa només en algunes comarques. Aquesta setmana veurem més mots locals, que es fan servir en un lloc però no gaire més enllà.