Després han fet una pel·lícula de ninots que no m’ha agradat gens: hi sortien tot de vaques que enraonaven. A mitja part hem anat al bar a beure un Pampre d’Or i hi ha trobat un amic que li ha preguntat si tenia paquets de Camel i mitges Nylon i ell li ha contestat que la setmana entrant en tindrà perquè anirà a l’Havre. Jo pateixo molt quan és fora perquè encara que no ho digui sempre penso que l’agafaran i que li posaran les manilles.

Mercè Rodoreda, «Tarda al cinema», dins 22 contes (1958)

[Primer de maig del 1976] Asseuen al meu costat un noi detingut, d’uns divuit o vint anys. Té els canells de les mans inflats de les manilles. Li diuen:
   —Confiésate con el cura.
   Després vénen uns quinze policies de la Social, tots ells de trenta a cinquanta anys, impressionants, i, mentre un d’ells sembla dialogar amb mi raonablement, tots els altres m’atabalen a crits, insults i amenaces. Jo resto amb la vista baixa.

Lluís M. Xirinacs, recollit a Xirinacs i l’estafa de la transició, de Lluís Busquets (Barcelona: Ara Llibres, 2013)