caliquenyo m

Definició

Cigar prim i dur de tirar, de tabac inferior; escanyapits. El Diccionari normatiu valencià el defineix així: ‘Puro prim i tort, de mala combustió, d’elaboració artesana i distribució al marge de l’estanc’.

Els caliquenyos es fabriquen sobretot al País Valencià i a Lleida.

Etimologia

Probablement del nom de la ciutat de Cali, a Colòmbia, on es degueren fer originàriament aquests cigars.

Usos

  • A la Vall d’Alba, bellíssim nom, va pujar un vellet de cara eixuta arrugada, xuplant amb fúria del caliquenyo, que immediatament s’enfarfegava discutint acalorat amb el cobrador, quan pujàvem el coll de la Bassa, i baixant el coll, quan afluixà el soroll del motor, ja li cridava: «Sàpigues que, després del Nostre Senyor, Fidel Castro és l’home més gran que ha parit mare!», seguien discutint i jo, des de l’últim rengle de seients de l’autobús, és l’única cosa que vaig arribar a sentir clara.

    Joan F. Mira, El desig dels dies (València: Tres i Quatre, 1981)
  • El formigueig de públic gambant al voltant de la plaça de bous en els moments que precedien la gran vetlada de catch, amb els venedors ambulants de tabac enlairant farias i caliquenyos, els que venien a plena veu mesuretes de cacau i tramussos, uns altres que, amb una nevera portàtil penjada del coll, oferien cervesa El Turia i gasosa La Esmeralda ben fresca (si tenies sort de comprar-la abans que el gel es diluïra en l’aigua), tota aquella gent marcava el pols d’una ciutat cridanera, potser intencionadament distreta a un futur en l’abisme de la inquietud, però feliç.

    Ferran Torrent, Gràcies per la propina (Barcelona: Columna, 1995)

Tema de la setmana

Mots amb denominació d’origen (derivats de topònims)

Enllaços

Temes i etiquetes