Definició
1 Planta de la família de les lorantàcies, llenyosa, dioica, de tiges articulades bifurcades, fulles oblongues, gruixudes i coriàcies, de color verd groguenc, flors petites en glomèruls i fruit en baia blanquinosa i translúcida, amb la polpa viscosa, que creix hemiparàsita sobre pins, avets i planifolis, emprada per a ornamentació nadalenca (Viscum album).
2 Matèria apegalosa treta dels fruits del vesc, de l’escorça del grèvol o d’altre origen, amb la qual s’unten vímets, joncs, etc., per a caçar ocells, que hi queden enganxats.
També: visc
Hi ha un embarbussament que fa: «Visc al bosc i hi busco vesc i visc del vesc que busco al bosc».
Etimologia
Del llatí viscum, mateix significat. L’album del nom científic (Viscum album) al·ludeix al color blanc del fruit.
Usos
El meu pare i la meva mare, que eren persones de gustos primmirats una mica tocades i posades, asseguraven que les figures de pessebre, si es volien bones, s’havien de comprar a la Fira de Santa Llúcia i més concretament a certa parada que ells coneixien del replà de les escales de la Catedral, pujant a mà esquerra. La fira era, si es pot dir, la fira del paisatge. Venia bé per comprar la molsa, el grèvol, el llorer, el vesc, una mica de suro si en feia falta. I un cop fetes sense presses totes aquestes adquisicions, era arribada l’hora de fer-ne una altra, una coca de llardons, ben greixosa i encara calenta, del Forn de Sant Jaume. Com que els paquets eren nombrosos i enfarfegadors, el retorn a casa es feia cada any en cotxe de punt. «Una carrera una pesseta», deia la meva mare. «Resulta una mica car, però la comoditat és gran».
Eugeni Xammar, «Nadal a Barcelona» (1939), dins Periodisme (Barcelona: Quaderns Crema, 1989), pàg. 155El vesc es dissemina gràcies a les llavors que els ocells porten d’arbre en arbre mitjançant un curiós mecanisme. L’ocell pica el fruit i es menja la polpa. Les metzines que porta no afecten els ocells. La llavor li queda enganxada al bec i per netejar-se’l el refrega sobre les branques i les esquerdes de l’escorça d’altres arbres, on resta enganxada. La llavor germina i l’arrel travessa l’escorça i arriba a l’interior de l’arbre i als vasos conductors que porten la saba. L’arrel la xucla i la planta obté l’aigua, les sals minerals dissoltes i altres nutrients. Així, amb prou feines necessita fer la fotosíntesi per obtenir l’aliment i això explica el color verd molt pàl·lid de les fulles d’aquesta planta, que gairebé no tenen clorofil·la perquè no la necessiten.
Celdoni Fonoll, Herbes amigues (Barcelona: Pòrtic, 2009), pàg. 197
Crida l’atenció que aquesta planta s’ofereixi d’obsequi per Nadal i, diuen, que porta bona sort. De fet, és una planta paràsita que perjudica l’arbre on viu, que és metzinosa i amb el seu vesc hi queden atrapats ocells innocents. Quin bé de Déu de virtuts!
Tema de la setmana
Noms de plantes amb què decorem el pessebre