Definició
1 Depressió a la carena d’una serralada o d’un contrafort, per la qual se sol passar per anar d’un vessant a l’altre.
2 Turó, puig.
Etimologia
El coll que veiem avui (accident geogràfic) no ve del collum llatí d’on prové coll ‘part del cos’ sinó d’un altre mot llatí, collis: «Com a terme orogràfic coll té, més o menys pertot i en tots els temps, el sentit de ‘pas elevat entre muntanyes més altes’ [s. XIII], però en la llengua antiga, i en els parlars del migdia, s’ajunta amb aquesta accepció de ‘muntanyola, turó baix’ [ss. XIII-XIV]; en totes dues aquesta paraula ve més aviat del llatí collis ‘pujol, turó baix’» (J. Coromines).
Usos
Efectivament, la definició de coll com a lloc baix d’una carena evidentment no és falsa, però no és pas tota la veritat. En toponímia sovint les coses no són tan evidents com en ocasions sembla. Certament el mateix diccionari de l’IEC aporta un segon significat que remet a turó. També el Diccionari normatiu valencià de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua aporta com a tercera accepció de coll: «puig, tossal». El Diccionari català-valencià-balear fins i tot situa aquest significat arcaic i dialectal com a primera accepció de coll referida a l’orografia: «Muntanyola, puig de poca alçada (Pla d’Urgell, Mallorca); cast. colina».
Jesús Burgueño, «Quan les muntanyes són colls. Advertiment toponímic per a geògrafs» (Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 79, juny 2015)Es pot donar com a cosa certa que uns quants van trobar acolliment en aquella ermiteta solitària penjada sobre el cingle en un cap de serrat, en aquella vella abadia oblidada, arraulida al fons d’una vall enclotada, o en aquell santuari bastit, com deia el poeta, dalt d’un coll de muntanyes, mig marginat mig malvist per la seva ferum un si és no és heterodoxa…
Albert Jané, Calidoscopi informal (Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2017), pàg. 1.094
Tema de la setmana
Avui passem pel coll que ens donarà accés a més mots amb què designem accidents geogràfics.