Definició
Articulació del colze; part posterior de l’articulació del braç i l’avantbraç, que és extremadament sensible als cops secs.
No t’has donat mai un cop a l’os de la música? És dels més dolorosos que pots donar-te al braç.
Etimologia de música
Usos
Al llarg de la seva vida laboral jo he vist a mon pare amb bicicleta, Mobilette, Guzzi, Vespa i posteriorment amb Dos Cavalls i 4-L. I l’única vegada que va patir un accident va ser quan anava en bicicleta, que es va fer malbé l’os de la música. Per si algú no ho sap encara, l’os de la música és un petit os que tenim a la part exterior del colze i que quan rep un cop provoca una sensació de corrent elèctric molt intensa i d’allò més molesta.
Joan Josep Isern, «L’os de la música» (blog Totxanes, totxos i maons, 10 de desembre del 2008)—Ui! Me n’oblidava —va afegir l’Odalie amb un dels seus somriures més entranyables—. Aquesta carta és per a vostès. —Va allargar la carta de presentació i en Max Brinkley la va agafar i se la va situar davant del monocle.
Suzanne Rindell, L’altra mecanògrafa (Barcelona: Rosa dels Vents, 2013), traducció de Mireia Alegre Clanxet
Mentre l’examinava, les comissures dels llavis se li movien nerviosament a mesura que llegia les paraules.
—Ah, sí, sí —va remugar cordialment quan va arribar al final de la carta—. Com sempre li dic a la meva dona, qualsevol amic d’en Pembroke és amic nostre! —I com si aquesta afirmació li hagués tocat l’os de la música, l’home va esclafir a riure i, d’aquell cos prim, en va sortir una riallada de timbre baix. Aleshores em vaig adonar que acabàvem de traspassar una frontera invisible.
Tema de la setmana
Paraules i expressions amb ‘os’. El mot d’avui és un suggeriment de Mercè Pi i Palau, de Sabadell.
Al meu poble se li diu “os de la sogra”
A Mallorca el cop sec en aquest os es diu “cop de sogra”.
a) Toc de la sogra o Cop de sogra: cop donat de punta amb el colze, que és molt dolorós (Diccionari català valencià balear).
A la Plana Baixa en diem l’os de la sogra
A Girona en diem “os de la música”. És dolorós un cop en aquest lloc.
“L’os pedrer, m’he donat un cop a l’os de la música!”.
A l’igual que a La Font de la Figuera, a València és conegut com “l’os de la sogra” i, és veritat, quan reps un cop, produeix una sensació de corrent elèctric.
Nosaltres, a Arbúcies, diem l’os de la musica (fem la paraula ‘musica’ plana).
A Vic també n’hi diem “l’os de la musica”, fent la paraula plana i no esdrúixola, sense accent.
Musica (plana) la recull l’IEC i el GDLC.
Jo també me n’he adonat que en alguns llocs pronuncien la paraula musica sense l’accent a la primera síl·laba, la fan plana. Si aneu a Setcases podreu dinar en un restaurant que es diu “Can Musiques”.
Jo havia sentit dir l'”os de l’alegria” amb aquest mateix significat, és correcte?
A Granollers també diem “os de la musica”.
Os de l’alegria.
M’ho deia la mare quan em donava un cop al còxis, l’últim os de la columna. Fa molt dolor i tens un rictus de rialla com si riguessis.
Existeix “os de l’alegria”?