Definició
Exclamació d’alegria o de sorpresa motivada per un fet favorable, beneficiós.
Sabeu qui ha arribat? En Minguet!… Oidà! Qui ho havia de dir?
Etimologia
D’origen incert, molt probablement és la continuació de l’antiga interjecció odà amb l’influx d’oi; odà, d’altra banda, sembla molt un compost d’oh da, amb el segon element d’origen incert.
Usos
Ens traslladem a l’hotel i ens assenyalen —oidà!— una petita habitació amb dos llits per a una sola persona cada un. Som quatre. Però on cap una persona n’hi caben dues. Un llit per als dos homes, un altre per a les dues dones i en paus. Els llits són nets, a l’habitació hi ha un rentamans. Què més podem desitjar? Després de dues nits de dormir malament, dormiré una mica estret en un llit amb matalassos. Quan s’ha dormit en el banc dur de Girona, es troba tou el matalàs d’Olot.
Antoni Rovira i Virgili, Els darrers dies de la Catalunya republicana. Memòries sobre l’èxode català (1939)La mare encarregà a la minyona que em cridés a les cinc. A les cinc, oidà! Ja qui sap on seríem. Però jo em vaig guardar pla de dir res; i vaig abaixar els ulls, fent com aquell que cercava alguna cosa per damunt de la taula, temerós de descobrir les meves intencions amb la mirada.
Joaquim Ruyra, La parada (1919)
Tema de la setmana
Interjeccions
A bona part del camp de Tarragona s’utilitza aquesta expressió com a sinònim de ‘déu n’hi do‘. Per exemple: Oidà la gent que hi havia al concert.
L’etimologia d’aquest mot em fa pensar en “Hori da”, expressió basca de significat semblant.