Definició
Expressió usada per a demanar la confirmació sobre una cosa sabuda, sobre allò que es diu, per a obtenir l’assentiment a la demanda formulada per qui parla.
Ell ha estat acà de bon matÃ, oi?
Oi que ho farà s?
Etimologia
Sobre l’etimologia (i més coses), vegeu què en diu Jordi Badia i Pujol a No val a badar.
Usos
Soc el senyor Bartomeu, vostè deu ser la Lluïsa, oi, la germana de la Teresa? I tant que soc la Lluïsa, jo. I a ell li va semblar que tindrien feina a polir aquella noieta de camp. I ella potser ho va notar i no se li va acudir res més, per mostrar humilitat i servilisme —que era el que havia vingut a fer—, que fer-li una reverència, com si fos un déu, un monarca o qui sap què.
Marta Grau, La música que sona quan acaba la cançó (Barcelona: Rosa dels Vents, 2020)—Sap què passa? Que els temps han canviat. Ara imagini’s un d’aquests joves compositors, què sé jo, aquest xicot que es diu Arenas, i que diuen que val molt, o el ja famós Puigbató, que té una certa grà cia, oi que em comprèn?, doncs si es posen a treballar i alhora han de cuidar de fer festes a la mainada, o han d’anar de vacances per donar gust a les seves senyores… La meva generació, dissortadament, s’acaba en mi. Sense una Clà udia, tan magnÃfica, resolent els petits, però indefugibles, problemes de cada dia, com fer una obra seriosa?
Isabel-Clara Simó, Homes (Alzira: Bromera, 2010)
Tema de la setmana
Oi que Rodamots fa de bon rebre i de bon llegir? Doncs au, si no ho heu fet ja, no us hi encaparreu més i afluixeu la mosca, que aquests dies sà que toca. Alguns dels llibres que oferÃem de regal a canvi dels vostres donatius ja s’han exhaurit, però encara en queden uns quants de ben eixerits (tampoc és obligatori demanar-ne cap, eh, que potser ja en tenim més que un foc no en cremaria). Consulteu-ho als enllaços.
En Jordi Badia diu “És usada sobretot en el català central”; jo, sense haver fet cap estudi sobre el tema, m’atreviria a dir que dins el català central gairebé no s’utilitza a la regió gironina. És una d’aquells elements que sonen estranys (o barcelonins, o tevetresins), com quan algú diu “el Jordi” en comptes de “en Jordi”, o es parla de canalla per referir-se a la mainada.
He sentit qui responia l’oi interrogatiu amb un altre “oi” que en seria la confirmació:
– Oi que plou?
– Oi!