Definició
Etimologia
D’oblidar, del llatí vulgar oblitare, freqüentatiu d’oblivisci, ‘oblidar’ (participi oblitus).
Usos
Els fets cal escriure’ls perquè no caiguin en l’oblit. Cal preservar la memòria de l’ésser humà, per no oblidar, perquè els homes són oblidadissos de les dissorts dels altres.
Maria Àngels Anglada, al suplement Cultura de l’Avui, 22 d’abril del 2010Es deia el regne de la Terra Blanca, i la seua reina, Brígida I, tenia un sol fill, l’hereu del tron, molt garrit per cert, que li deien Girau. Com que de xicotet el príncep era força oblidadís, sobretot quan s’abstreia en la contemplació d’una cosa que li era grata, sa mare la reina li nomenà un preceptor, el noble marqués de Rotival, que d’allí en avant no el deixava de la mà ni de nit ni de dia.
Enric Valor, «El príncep desmemoriat», dins Rondalles valencianes 6 (Picanya: Edicions del Bullent, 1999)
Tema de la setmana
Adjectius formats amb el sufix -dís -dissa