no fer l’alçada d’un ca assegut

Definició

Ser molt menut (Balears).

No feia l’alçada d’un ca assegut i ja llegia qualsevol paper que li caigués a les mans.

Etimologia de ca

Del llatí canis, ‘gos’. Altres mots de la mateixa família són caní, canalla, canilla i canícula.

Usos

  • Na Juanita era molt remenuda, no feia ni s’alçada d’un ca assegut, com deien aleshores a Mallorca. Ella per augmentar d’estatura una mica, a banda de dur hivern i estiu uns botins cordats amb un bon tacó, se feia uns pentinats sofisticadíssims que li permetien créixer tres o quatre centímetres.

    Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 194
  • Abans fabricaven els paraigües al taller de la rebotiga i de forma completament artesana; feien des de paraigües de combregar fins a ombrel·les plenes de randes. Ho vaig viure ben de prop, perquè mon pare hi va fer feina tota la vida. Jo no feia l’alçada d’un ca assegut i ja hi ajudava a despatxar. Encara em pareix sentir l’olor de l’aigua cuita amb la qual aferraven els mànecs.

    Conxa Forteza, «La magraneta, sia servit!» (Diari de Balears, 9 de juliol del 2006)

Tema de la setmana

La setmana passada vèiem altres maneres d’anomenar alguns animals comuns, i aquesta els (re)trobarem en algunes frases fetes.

Enllaços

Temes i etiquetes

3 comentaris a “no fer l’alçada d’un ca assegut”

  1. Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

    El verb créixer és intransitiu. Doncs, no podem escriure: « créixer tres o quatre centímetres ». Ara sí que ho podem fer amb la preposició « de », és a dir: « créixer de tres o quatre centímetres ». Vet aquí una incorrecció elemental que cap escriptor no hauria de fer.

    Igualment, en el mateix extracte, Carme Riera hauria pogut evitar el castellanisme « tacó » que no aporta res a la llengua catalana. A Elna, diem « taló » i tothom ens comprèn.

    Respon
    • Josep Bataller Vila — Elna (Rosselló)

      Bon dia, Joan Bosch: Estic d’acord que el verb créixer és intransitiu però jo també haguera escrit “tres o quatre centímetres”, sense la preposició, perquè és un complement circumstancial de quantitat. Ho tindré en compte.
      Completament d’acord amb la segona observació. Tacó és un castellanisme i és més genuí dir taló.

      Respon
      • Joan BOSCH — Elna (Rosselló)

        Josep Bataller Vila, amb verbs com ara créixer, augmentar, reduir, minvar, avançar, recular, etc… cal posar la preposició DE davant el complement circumstancial de quantitat. « Li va créixer un dit » no és la mateixa cosa que « Li va créixer d’un dit ». I aquesta regla també val quan parlem de percentatges. « Va créixer de 10% ».

        Respon

Deixa un comentari a Joan BOSCH

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

quissofer la rateta