Definició
Ser molt menut (Balears).
No feia l’alçada d’un ca assegut i ja llegia qualsevol paper que li caigués a les mans.
Etimologia de ca
Usos
Na Juanita era molt remenuda, no feia ni s’alçada d’un ca assegut, com deien aleshores a Mallorca. Ella per augmentar d’estatura una mica, a banda de dur hivern i estiu uns botins cordats amb un bon tacó, se feia uns pentinats sofisticadíssims que li permetien créixer tres o quatre centímetres.
Carme Riera, Temps d’innocència (Barcelona: Edicions 62, 2013), pàg. 194Abans fabricaven els paraigües al taller de la rebotiga i de forma completament artesana; feien des de paraigües de combregar fins a ombrel·les plenes de randes. Ho vaig viure ben de prop, perquè mon pare hi va fer feina tota la vida. Jo no feia l’alçada d’un ca assegut i ja hi ajudava a despatxar. Encara em pareix sentir l’olor de l’aiguacuita amb la qual aferraven els mànecs.
Conxa Forteza, «La magraneta, sia servit!» (Diari de Balears, 9 de juliol del 2006)
Tema de la setmana
La setmana passada vèiem altres maneres d’anomenar alguns animals comuns, i aquesta els (re)trobarem en algunes frases fetes.
El verb créixer és intransitiu. Doncs, no podem escriure: « créixer tres o quatre centímetres ». Ara sí que ho podem fer amb la preposició « de », és a dir: « créixer de tres o quatre centímetres ». Vet aquí una incorrecció elemental que cap escriptor no hauria de fer.
Igualment, en el mateix extracte, Carme Riera hauria pogut evitar el castellanisme « tacó » que no aporta res a la llengua catalana. A Elna, diem « taló » i tothom ens comprèn.
Bon dia, Joan Bosch: Estic d’acord que el verb créixer és intransitiu però jo també haguera escrit “tres o quatre centímetres”, sense la preposició, perquè és un complement circumstancial de quantitat. Ho tindré en compte.
Completament d’acord amb la segona observació. Tacó és un castellanisme i és més genuí dir taló.
Josep Bataller Vila, amb verbs com ara créixer, augmentar, reduir, minvar, avançar, recular, etc… cal posar la preposició DE davant el complement circumstancial de quantitat. « Li va créixer un dit » no és la mateixa cosa que « Li va créixer d’un dit ». I aquesta regla també val quan parlem de percentatges. « Va créixer de 10% ».