Era un ambient que refila estil rusiñolesc, que no fa mal i que no enganya ningú, en anunciar ja al costat del preu de l’exemplar una pretensió de periodicitat mai vista: «Sortirà almenys un cop cada segle». I, en un atac de puritanisme delirant, ho van complir al peu de la lletra, sense cap mena de penediment i ni una sola traïció. No hi ha res a dir amb la gent escrupolosa i menys si avisa. Potser per aquest tracte i conducta exquisits resulta que ha trobat no solament qui al cap d’uns anys ho recorda, sinó qui vol seguir el seu mestratge, tot i que ara ja ha desaparegut aquell tarannà de barrila i del fotre’s una mica de tot, tal vegada perquè no es pot matar tot el que és gras.

Lluís Permanyer, «Puritanisme delirant», La Bugadera, segle II, núm. 2 (Barcelona: La Magrana, 2002), pàg. 17