Definició
Gran nombre.
Hi havia un munt de gent esperant. Té un munt de propietats. Fa un munt d’anys. El munt de dificultats que haurem de vèncer.
En valencià també és diu muntó i a muntó.
Etimologia
Del llatí mons, montis, ‘muntanya’; munt té el sentit originari de ‘muntanya’ (equivalent a mont), usat sobretot en topònims (Sant Llorenç del Munt, Serra del Munt); després passa a significar ‘conjunt de coses les unes sobre les altres formant una elevació’ (Un munt de fems, un munt de ferralla) i, per extensió, un gran nombre. També la locució adverbial a munts, ‘en gran nombre’: A l’estiu n’hi ha a munts, de forasters, al poble.
Usos
Bergman, que ho sabia tot, també sabia que els morts mai s’acomiaden de nosaltres, els morts ens saluden.
Milena Busquets, Homes elegants (Barcelona: Amsterdam, 2019)
He passat uns dies a la vella casa familiar de tots els estius. Hi solem convidar un munt d’amics, però per molt que l’ompli de gent, sempre sembla haver-hi més morts que vius opinant, mofant-se amb benevolència de mi o de la persona que ocupa sense saber-ho un espai que els pertanyia, o simplement abocats a la finestra.Tu parles amb terminologia mèdica i em fa ràbia que et penses que t’entendré però no passa res perquè així aprenc. Tu m’ensenyes un munt de coses, sobretot m’ensenyes com d’ignorant soc. Perquè tu tens una força de voluntat i has estudiat tantíssim, ma germana, que sovint quan parlo amb tu em sembla que la germana menuda soc jo. Però després recordo que tu no saps cuinar ni fer cap tràmit burocràtic i jo sí. Això és molt important, ho hauries d’aprendre.
Maria Climent, «Folie à deux» (Viure en família, núm. 105, setembre 2024)
Tema de la setmana
Cabassades de mots per a dir ‘un munt’
A Xixona diem també “muntonada” (“muntonà”)