Definició
Etimologia
De Montpeller, ciutat occitana del Llenguadoc.
Usos
Quan érem petits no teníem altra curolla que guaitar per la finestra que s’obria al mompeller on hi havia el pou. Per evitar una desgràcia, els grans ens contaven que dins l’aigua hi habitava una senyora que feia feredat. Llargues vestidures blanques penjaven del seu esquelètic cos color de mort, la descambuixada cabellera adornada per estantisses floridures.
Conxa Forteza, Històries del carrer (Palma: Amics dels Arxius de Mallorca, 2006), pàg. 20Un dels afectats recorda que durant un mes el promotor de les obres féu instal·lar una bastida en tota l’alçària del mompeller que «permetia accedir a l’edifici a qualsevol persona externa que s’ho proposàs», argumentà.
Caterina Veny, «Malestar entre els veïns per unes obres “il·legals” al port en ple estiu» (Diari de Balears, 12 de juliol del 2005)
Tema de la setmana
Mots derivats de topònims