Definició
Persona desnerida, esprimatxada, d’aspecte ridícul o faceciós.
Tu, mico filós, aparta’t i deixa’m passar!
És un mico filós, es queixa de tot i més aviat fa pena.
Etimologia de mico
Del castellà mico, i aquest, probablement del carib miko o meku, mateix significat.
Usos
La Geni somia que és el seu aniversari. S’ha posat un vestit nou i tanca els ulls abans d’obrir la porta del menjador. Sap que l’hi espera un pastís amb espelmes i tots els seus amics. Però a dins només hi veu un mico tocant una cançó trista amb el violí. El mico li recorda algú que de vegades no li agrada…
Mercè Ubach, Com tres i dos fan cinc (Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2017), amb dibuixos de Maria Palet
—Toca el dos, mico filós! Encara que no siguem ni quatre gats, no t’hi vull, a la meva festa…
—Jo només sé tocar el violí, maca… —diu el mico, que s’asseu tranquil·lament en un coixí de ratlles.
—Mèu, mèu! —miola i protesta el coixí, que resulta que és un gat, adormit i tigrat.
Tema de la setmana
Paraules i expressions tretes de la col·lecció «Genial!» de contes lingüístics per a infants, de Mercè Ubach
L’expressió “mico filós” jo sempre l’havia sentida per descriure una criatura que es feia el savi i intervenia amb el seu parer en les converses d’altri, sobretot de les persones grans. Una mica com “mestretites” o quan, en castellà, usen “un sabelotodo”. Per exemple: “Però que s’ha cregut aquest mico filós?” No hi ha ningú que hagi recollit aquest sentit.
A mi també em sona ‘mico filós’ en el sentit que diu en Francesc, aplicat sobretot a galifardeus saberuts o manifassers. D’altra banda, tenint en compte que és un ús figurat o metafòric (no d’un mico literal), no s’acaba d’entendre que el fragment que citeu faci referència a un mico de debò.
Sí, a casa sempre hem utilitzat aquest sentit. Mico filós, quan un és un napbuf i es pensa que és un setciències.
Gràcies per tot el que feu ! Cada dia espero de rebre el vostre MOT per passar una bona petita estona.
Avui MICO FILÓS, el meu pare, que en pau descansi, quan era petita sempre em deia « mico filós », el mico ja sabia el que era, però per què FILÓS ? Què significa ? Ni la profe de català m’ho ha pogut dir d’on venia la paraula.
gràcies per les contestes encara que no em convencin gaire, jo de petita era mol primeta i pensava que filos venia de fil , una cosa prima com un fil, jo no era un “sabelotodo” per mi el que ho sabia tot era el meu pare, pas jo
A casa sempre es deia per parella: mona pelada i mico filós, aplicat carinyosament a nens.
D’acord, mico és mico; però per què filós?
Jo, per ” sabelotodo “, sempre havia sentit dir ” setciències “
Jo ho deia en una expressió que no sé ben bé que significa ni d’on ve…
MICO FILÓS, CARA DE GOS;
MICO PELAT, CARA DE GAT.
Al Camp sempre l’he sentit referint-se a algú de poca categoria i carregat de punyetes o exigències.
A mi em deien ‘mico filós’ quan no volia menjar o posava pegues per menjar alguna cosa. Jo crec que s’aplicava a les criatures primes (d’aquí “filós”) i que menjaven poc.
Els que no menjaven gaire o amb desgana els dèiem, més aviat, “llepa fils”. també la paraula “nyicris” feia referència a una persona desnerida, flaca, poca-cosa.