Definició
Vent que ve del nord-oest.
«Esser com es mestral», o «fer més mal que es mestral», o «fer més renou que es mestral»: esser molt sorollós o destructor (Mallorca). «Jo vaig esser lliberal | per donar-te s’amor meva, | i tu, per dar-me sa teva, | fas més renou que es mestral» (cançó popular mallorquina) (DCVB).
Etimologia
Derivat del català antic mestre, aplicat al vent del nord-oest. Més mots de la mateixa família són mestralada (‘ventada forta de mestral’), mestraló (‘mestral fluix’), mestralejar (‘fer vent de mestral’), mestralenc (‘que mestraleja’).
Usos
Situant-nos en un lloc qualsevol de la plana de l’Empordà donant la cara al nord, el mestral ens ve del Canigó, i és un vent fred, sec, rarament seguit o precedit de precipitacions aquoses, molt impetuós, que es produeix sota de cels molt clars, límpids, esmerilats, translúcids, un vent que xiula en ratxejar, enervant per als nervis, creador d’una nerviositat poc favorable a la convivència social pacífica, però molt lleuger i deliciós per als artrítics.
Josep Pla, «El vent de garbí i la tramuntana (Assaig sobre la meteorologia del país)», dins El meu país (Barcelona: Destino, 1967)Mestral de tardor, acosta els bells colors i encén els millors pensaments.
Olga Xirinacs, Estació de pas (Tarragona: Ganzell, 2024), pàg. 61
Tema de la setmana
Mots relacionats amb el vent, o amb els vents
