Definició
Mal metge.
També: metjastre -a
Etimologia
Formació culta analògica sobre la base d’un llatí medicaster, derivat de medicus, ‘metge’ amb el sufix -aster, que indica sentit aproximatiu o despectiu (com en comicastre, criticastre o politicastre).
Usos
Peter també feia de dentista, i fora del búnquer instal·lava el seu torn portàtil, que s’accionava amb uns pedals, i una cua de soldats el mirava treballar, mentre esperaven impacientment la seua tanda. Un empastament, una càries preocupant, una extracció, hi feia de tot, sense defallir. Quin mal de dents causa la guerra! Tots tenien alguna queixa, sobretot agreujada per la falta d’una alimentació saludable. Peter em recordava aquelles escenes pintoresques que havia vist en alguns gravats de medicastres ambulants, anant de poble en poble, i arrancant queixals corcats sense anestèsia.
Martí Domínguez, L’esperit del temps (Barcelona: Proa, 2019)Un dia de setembre, el senyor Hipòlit de Móra va fondre’s sense més ni més com un poll engarbinat. Segons l’apotecari, al doctor Beltran no va quedar-li ni la possibilitat de rematar-lo; l’únic que el medicastre pogué fer quan l’avisaren a corre-cuita fou certificar la defunció més ensopida de la seva carrera llarga i mortífera de col·laborador de la Parca.
Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988), pàg. 233
Tema de la setmana
Oficis en sentit despectiu