Uns quants guàrdies civils van baixar immediatament de l’autobús i començaren a disparar contra nosaltres. La major part d’ells, però, ens perseguiren dins del seu vehicle, sense deixar tampoc de disparar. Els trets dels màusers passaven pels costats de la nostra camioneta, i fins i tot per dintre, amb aquell xiulet tan d’ultratomba que anuncia la mort quan passa per la vora.

Otília Castellví, De les txeques de Barcelona a l’Alemanya nazi (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 26

Matí clar i fi de diumenge. El gel llambrega al sol. La guàrdia civil vigila pels carrers, amb els màusers a la mà i els capots tirats a la boca. A totes les tertúlies del poble no es parla més que del mateix: «la revolució».

Irene Polo, «Sallent, el cau de l’angúnia» (L’Opinió, 16 de gener del 1933), reproduït a La fascinació del periodisme. Cròniques (1930-1936) (Barcelona: Quaderns Crema, 2003), pàg. 128