La tia Rosa i n’Apol·lònia de Can Sevilla començaren la carrera plegades, però així com n’Apol·lonieta va saber treure el suc a un llucmajorer que fabricava sabates, la tia Rosa entregava els seus beneficis a un bala perduda que treia marès en Es Pil·larí. Els camins, per tant, de les dues amigues foren divergents.

Llorenç Capellà, «El testament» (Diari de Balears, 16 d’octubre del 2001)