Definició
Mar amb onades que oscil·len entre 2,5 metres i 4 d’alçada, que constitueix el grau 5 de l’escala de Douglas.
Etimologia
Derivat intensiu de mar, del llatí mare, mateix significat, amb el sufix -assa, del llatí –aceus, -a, de valor augmentatiu.
Usos
La nit s’apropava de pressa amb els seus tambors d’ombra que ara, instants després que el cel s’obrís d’una esgarrinxada sagnant, retronaven amb tota la força mentre el velam començava a cruixir i el vaixell emproava, així com podia, la força de la maregassa.
Carme Riera, Dins el darrer blau (Barcelona: Labutxaca, 2008)L’endemà al vespre s’aturà a Ciutadella de Menorca, on encara embarcà sis persones, i al cap de tres dies arribà a Palerm de Sicília, on van descansar mitja setmana dels mareigs produïts per la maregassa que els va rebre a la mar Tirrena.
Jaume Cabré, Jo confesso (Barcelona: Proa, 2011)
Tema de la setmana
Mots mariners
Us heu deixat un dels dos sufixos augmentatius de maregassa.
maregassa = mar + eg + assa
-eg- és un sufix que indica gran o intens o repetit: espetegar, carregar, manegar, desmanegar, espitregar, gemegar…
però és una partícula molt antiga, que ha incidit en la formació de mots molt antics, i per això avui no tenim gairebé consciència del sentit que té.
Per exemple, què vol dir, al meu parer, la paraula ‘gegant’:
gegant = geg + ant (gran davant), cosa que em fa pensar que és el que l’homo sàpiens, acabat d’arribar de l’Àfrica a Europa, devia dir de l’homo neanderthalensis, que era constitutivament molt ample (els gegants de les nostres rondalles, doncs, devien ser els homes de neanderthal).