Definició
1 [usat generalment en singular amb la significació plural] Molt, en gran nombre.
Trobem mant tractat que estudia aquesta greu malaltia.
El soroll es repetí manta vegades durant la nit.
2 a manta (loc adv) En abundància.
Enguany n’hi ha a manta, de pomes.
En té a manta, de diners.
Etimologia
D’origen incert, podria tractar-se d’una base cèltica manti, ‘gran nombre, gran quantitat’, o bé del resultat d’un encreuament entre els llatins tanti, ‘tants’, i tam magni, ‘tan grans’, que hauria donat tamanti.
Usos
Trucà manta vegades. A la fi l’obriren, una minyona de cabells vermells que no hi era el dia que hi feren la visita en què es prometeren.
Isabel-Clara Simó, Júlia (Barcelona: La Magrana, 1983), pàg. 108
Anava a fer servir aquest adjectiu, mant-manta, i he dubtat si el substantiu ha d’anar en singular o en plural. He trobat que al Rodamots el teniu catalogat, però -oh, sorpresa!- els dos exemples que oferiu són una mica contradictoris: l’un és en singular (“mant tractat”) i l’altre en plural (“manta vegades”). No sé si pensar que el substantiu pot ser tant singular com plural o bé que es tracta d’una errada.
D’altra banda potser a l’etimologia es podria fer esment del francès, que té un adjectiu que no s’ha perdut tant com el català; jo recordo haver sentit relativament sovint l’expressió “maintes fois” amb el sentit literal de moltes vegades.
Si m’ho podeu aclarir, us ho agraeixo per endavant.
Benvolgut Joan Manel,
Mant –a és un adjectiu i com tots els adjectius concorda en gènere i en nombre amb el nom que qualifica. Doncs, segons les regles gramaticals hem d’escriure: “mant home”, “manta dona”, “mants homes” i “mantes dones”.
Etimològicament, és un adjectiu que té una significació plural és a dir que “mant home” significa “una colla d’homes” i “manta dona” significa “una colla de dones”. Ara, també es pot fer servir en plural. No hi ha cap contraindicació.
Segons jo, na Isabel-Clara Simó hauria hagut d’escriure: «Trucà manta vegada» o bé «Trucà mantes vegades».