Definició
Insuficientment alimentat.
Durant la guerra es va instal·lar al casalot una família malmenjada i pobrament abrigada.
Etimologia
Usos
El senyor Comes parlava clar, dibuixant les frases. Tenia un aspecte d’home malmenjat i pobre, però anava molt ben afaitat. Sota d’un coll d’una netedat incerta portava una corbata barata i rutilant. Era el tipus de l’home de poble, viu i trempat, petit i nerviós, de recursos inacabables.
Josep Pla, «La fonda del Centre», dins La vida amarga (Barcelona: Destino, 1967), pàg. 18He perdut ben bé la noció del temps. Fa dos dies que vaig pel món com per miracle, en un tragí continu, malmenjat, dormint pitjor, acompanyat del meu equipatge, que em va seguint com l’ombra a través d’una colla d’aventures inesperades.
Gaziel, París, 1914: diari d’un estudiant (1965)
Tema de la setmana
Mots menjats i malmenjats
Mit aquí un exemple més d’un adjectiu tret d’un participi passat mal format (és a dir format a partir de la forma activa d’un verb i no pas de la forma passiva). Endemés, format a partir d’un verb MALMENJAR que no figura en cap diccionari. És l’exemple flagrant d’un castellanisme (traducció literal de MALCOMER / MALCOMIDO) que no s’adiu de cap de les maneres amb la lògica catalana de formació dels participis passats. En català tradicional, els participis passats han de tenir un seny passiu i no pas actiu. Per saber-ne més, llegiu l’article «Un tast de català d’Elna (10). Els participis» publicat al butlletí digital InfoMigjorn el dimarts 13 de febrer del 2018.
‘Malmenjar’ apareix al DCVB:
http://dcvb.iec.cat/results.asp?word=malmenjar
«Bé dejuna qui malmenja».
Mercès Carme Giralt, no l’haviï pas vist. Però no figura ni al DIEC2 ni al GDLC. De totes maneres, el problema no ve del verb sinó de l’adjectiu MALMENJAT format a partir de la forma activa d’un verb no reflexiu (MALMENJAT significa que malmenja. Ve de la forma activa de MALMENJAR i MALMENJAR-SE no existeix pas).
En català, si volem que un adjectiu d’aquesta mena sigui ben format, l’hem de fer derivar de la forma passiva d’un verb (VENUT ve de la forma passiva de VENDRE i significa: que ha estat venut) o bé de la forma activa d’un verb reflexiu (VESTIT ve de la forma activa de VESTIR-SE i significa: que s’ha vestit).
Hi ha un poema de Pere Quart que es diu “Savis, poetes, homes feliços i dones del poble malmenjades”, del recull Vacances pagades.
El catanyol és arreu i de molts segles ençà. Així, no demostra pas la bondat d’un mot el fet que un gran autor l’hagi emprat.
Simplement cal aplicar la lògica interna de la llengua catalana, que en general concorda amb la de l’occità, de l’italià i del francès, mirar què fan les altres llengües romàniques i en primer lloc la datació de l’aparició del mot, de l’accepció o de l’ús en català, per a saber si és catanyol.