Definició
Entendre malament.
No és això que dius: ho vas malentendre.
Els textos que són difícils d’entendre són fàcils de malentendre.
Etimologia
De mal– i entendre, del llatí ĭntĕndĕre, ‘estirar o dirigir cap a’. Més mots de la mateixa família són malentès, tendència, enteniment, intensitat, pretensió i contesa.
Usos
Aquest que segueix seria interdialectal: un diàleg entre un catalanoparlant qualsevol i un valencià central, d’aquests que es mengen la d intervocàlica (mascletà per mascletada, llauraor per llaurador):
N’Adolf, un amic meu valencià que havia de venir a un sopar i havíem de fer aigua de València, em va dir que hi posaria les taronges, 10 kg, que havia anat a València i, com que son pare tenia un gran hort de tarongers, les duria ell.
—Perfecte! —li vaig dir jo—. Podries?
—Què dius?! Per què van a ser podries! No! Ben sanes, són!Per a n’Adolf, podries (del verb poder) i podrides (de podrir) sonen igual i, per això, malentén la pregunta.
Joan Melià, Somriure amb la gramàtica (Palma: Lleonard Muntaner, 2023), pàg. 23El mentider, el bon mentider, es fa creure: el seu falsejament de fets o d’idees s’ofereix amb uns aires de versemblança tan nets, que no dubtem a acceptar-lo com a veracitat. Amb un bon mentider ens podem entendre —o malentendre—, i, encara que en sortim perdent, el tràmit serà còmode i simpàtic. El mal mentider, per contra, ens deixa en una situació inquietant. Sabem que està mentint-nos, i no podem «creure’l»: li retirem la nostra confiança.
Joan Fuster, Diccionari per a ociosos (1964)
Tema de la setmana
Mots amb el prefix mal–
Pel que fa al text de Joan Melià,apunte uns comentaris. Sembla que limite el fenomen de l’emmudiment de la d intervocàlica al valencià central, quan és general a tot el valencià, encara que no completament en el cas de les comarques del nord. En el valencià meridional s’estén més enllà dels casos -ada i -ador. I, finalment, un valencià central no diria “podries”, perquè tampoc no diu “podria”, sinó podrida.
I a Mallorca, per exemple, no heu sentit pronunciar “diven(D)res”?
Totalment d´acord, Carles.
sortir-NE? / sortir-HI
Fuster escriu: “… i, encara que en sortim perdent”, però sembla que la tradició havia consagrat la fórmula SORTIR-HI: Fent-ho així sempre hi sortiràs guanyant.
https://www.google.com/search?q=sortir-hi+guanyant&client=firefox-b-d&hs=Dzd9&sca_esv=1a20954e6685b854&sxsrf=AE3TifNsCxMPmKi8Z9j-aDaoSB4EiIVT7g%3A1765738515364&ei=Ewg_acKAFoawhbIP24rVoQY&oq=sotir-hi+guanyant&gs_lp=Egxnd3Mtd2l6LXNlcnAiEXNvdGlyLWhpIGd1YW55YW50KgIIADIHECMYsAIYJzIFEAAY7wUyBRAAGO8FMggQABiABBiiBEiiX1CrKVi6R3ABeAGQAQCYAWqgAYADqgEDMi4yuAEByAEA-AEBmAIFoAKfA8ICChAAGEcY1gQYsAPCAggQIRigARjDBMICBhAAGB4YDZgDAOIDBRIBMSBAiAYBkAYCkgcDMi4zoAeZDLIHAzEuM7gHmgPCBwUwLjEuNMgHEIAIAQ&sclient=gws-wiz-serp
L’expressió figurada SORTIR-NE (conservada a les Balears) ha esdevingut SORTIR-SE’N al Principat, si més no.
Però aquí és altra cosa: “sortir guanyant/perdent, etc.” (el verb en -ant percebut com un nom) : “EN sortiràs guanyant”, o table “HI sortiràs guanyant” si el verb és entès com un gerundi).
Consulteu el Diccionari del català desinterferit http://www.ajudant.cat
L’expressió figurada SORTIR-NE (conservada a les Balears) ha esdevingut SORTIR-SE’N al Principat, si més no *en l’ús general.*
Dit això, en expressions com “sortir guanyant / sortir perdent” ens trobem davant un fenomen diferent. Aquí el participi en -ant pot ser interpretat de dues maneres:
— Com a resultat nominalitzat:
Malgrat tot, en sortiràs guanyant.
— Com a valor gerundial, referit a la situació o al procés:
Fent-ho així, hi sortiràs guanyant.
Aquestes dues construccions són correctes, però no pas equivalents: “en” remet al resultat que se’n deriva, mentre que “hi” fa referència a la situació global o al context en el qual es produeix l’acció.*