I, més sol que la una, tornava a casa, llegia, maldormia i veia com el temps s’escolava sense esforç i ell sense il·lusions. El país es transformava i la gent també; però ell continuava essent un llop solitari. I amb un cop de sort el van acceptar, fina ironia, a l’Institut Josep Carner. Moltes nits maldormides després, va trobar a faltar dos botons d’una camisa.

Jaume Cabré, Consumits pel foc (Barcelona: Proa, 2021)

I, amb la poca presència d’esperit que li resta, pretén convéncer-se que no hi ha res d’estrany en el que li està ocorrent; que, senzillament, tants dies de maldormir i malmenjar, tantes emocions i tants nervis… li estan passant factura.

Encarna Sant-Celoni i Verger, Guarda’t dels jocs del destí (València: Brosquil, 2005)