Definició
Tros de paper o de drap, generalment en forma de ninot, que es penja per burla a l’esquena d’alguna persona sense que aquesta se n’adoni, el dia dels Innocents (28 de desembre).
penjar (o posar) la llufa (a algú) (fig.) Fer-li’n alguna abusant de la seva confiança, de la seva candidesa.
Etimologia
D’origen onomatopeic i expressiu.
Usos
Actualment la mainada se sol limitar a «posar la llufa», innocent esplai que consisteix a enganxar amb una agulla un drapot, una fulla de col o, més comunament, un ninot de paper a la jaqueta dels homes i a les faldilles de les dones.
Joan Amades, Les diades populars catalanes (1932)L’altre fet es produí, si no recordo malament, a Prats de Lluçanès, un dia d’Innocents. Un pagès arriba al poble i es veu rodejat d’un núvol de criatures. La seva intenció és de comprar-se unes espardenyes a la gavella. Amb penes i treballs, enmig d’un depriment escridassament, pot arribar a la tenda. Quan en surt, les criatures tornen a voltar-lo amb una creixent impertinència. Volen plantar-li la llufa. El bon home, cop i recop, sense cansar-se, tranquil·lament, demana a les criatures que el deixin en pau. «Què us he fet per a cridar d’aquesta manera? Quin mal us he fet?» La ciutadania, embadalida per l’escena, surt a les portes de les cases, a riure.
Josep Pla, Els pagesos (1952)
Tema de la setmana
No som gaire originals: ara que ve Nadal, en lloc de matar el gall (que potser no sigui del tot políticament correcte, en els temps que corren: llàstima pel tall que es perd la tia Pepa), fem un breu repàs a alguns mots propis de l’època. I recordeu que aquesta és la darrera setmana de l’any en què s’envien els mots, ja que, com sempre, tanquem la paradeta un parell de setmanes fins passat festes.