llucar v

Definició

Mirar; veure.

Li ha semblat llucar-lo de lluny.

S’usa també en sentit figurat: saber veure, copsar, el sentit, l’essència, la qualitat, etc., d’alguna cosa.

El vaig llucar de seguida: era un mentider.

Etimologia

D’origen incert, potser és un mot de creació popular i caràcter afectiu format a partir d’entrelluscar (entrellucar n’és una variant), derivat de llusc (‘llosc’). No sembla que comparteixi origen amb l’altre llucar, ‘rebrotar, treure rebrots o llucs una planta’, també d’origen incert.

Usos

  • Quan el centre del món
    queda tan lluny
    de tu
    que honestament
    comences a saber que no ets ningú,
    para’t per un moment
    i venta al primer nas un cop de puny.

    Problemes cada volta més esquius
    et vénen a torbar la dolça son.
    Sols et faltava ja, pel que tu dius,
    llucar que no ets del tot centre del món.

    Salvador Espriu, «I beg your pardon», dins Les cançons d’Ariadna (1949)
  • Dissabte passat i, per no perdre el costum, vaig anar a comprar al mercat de la Boqueria. Mentre feia coa a una parada de fruites i verdures, va arribar una senyora acompanyada d’una nina de devers set o vuit anys. A la parada s’hi exhibien unes carabasses normal i corrents. La nina, només llucar-les, les va assenyalar i tota contenta exclamà: Mare, mira, un «halloween»! Per a aquest infant, una carabassa mai ja no serà el que se posa a un cuinat de cigrons, per exemple.

    Conxa Forteza, «El virus de Halloween» (Diari de Balears, 29 d’octubre del 2008)

Tema de la setmana

Mirar i veure

Enllaços

Temes i etiquetes

10 comentaris a “llucar”

  1. Dolors Clota — Breda (la Selva)

    M’encanta el mot d’avui perquè és una de les paraules per les que sempre he tingut predilecció.
    Sovint sentia als meus pares l’expressió: “Té lluc de ploure”… i quan la faig servir em toca explicar-ne el sentit. No em fa res perquè és una manera de fer perviure els mots.

    Respon
  2. Mario Candela

    Simplement un incís: el verb llucar m’ha recordat “reluquer”, verb francés, d’ús familiar, que significa “mirar, desitjar intensament”. S’utilitza en el sentit del castellà “dar un repaso a una chica” o d’un xiquet que davant una pastisseria sospira per tots els dolços.

    Respon
    • RodaMots

      «No hi hauria solució més simple i ingènua que relligar el cat. llucar ‘mirar’ amb l’ample i ben conegut tronc de l’anglès to look ‘mirar’, que era ja ags. [anglo-saxó, anglès antic] lokian, i la seva esponerosa família germànica; o amb el llatí lucere ‘brillar, lluir’ i la seva vasta progènie en llatí vulgar i romànic. Per més que vagin caure romanistes prestigiosos en totes dues temptacions, totes dues idees són, en llur simplicitat, igualment desorientadores: aquella sense cap fonament; i aquesta tampoc, si doncs no és escàs i indirecte.»

      Això diu Coromines al Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, entrada ‘llucar’.

      Respon
  3. Jesús Bernat Agut — Almassora

    He esperat fins divendres. Volia afegir un mot prou emprat al Maestrat, semblant a llucar. ESCOLUMBRAR, variant d’un COLUMBRAR que sí que apareix al DCVB. Veure de lluny, entrellucar, albirar…
    I fa gràcia que les illes Columbretes em digueren a Vistabella, un dels dies que es veien, que “hui s’escolumbren!”

    Respon
    • RodaMots

      Aquesta és una altra accepció del verb llucar (‘Una planta, treure llucs o rebrots’), que sembla que tindria un altre origen etimològic; Coromines en diu: «d’origen incert, potser afí del francès antic aluchier ‘plantar’, ‘conrear’, ‘col·locar’, de possible origen germànic». Tot és molt incert.

      https://rodamots.cat/brotonar/

      Respon

Deixa un comentari a RodaMots

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

esguardarllambregar