llostre m

Definició

Claror crepuscular, crepuscle.

Quan és llostre, comencen a sortir els estels.

També pot tenir el sentit de crepuscle matinal: El primer llostre.

L’expressió entre dos llostres (o entre dos llustres) vol dir a l’hora crepuscular tant del matí com del vespre, quan a penes hi ha claror.

Etimologia

Variant de llustre, del llatí lustrum, ‘sacrifici expiatori celebrat cada cinc anys; hora de l’alba en què es feia’, i d’aquí també el sentit de ‘període de cinc anys’ en absolut, de la mateixa arrel luc- de lucere, ‘lluir’; en el sentit de ‘brillantor’ prové de l’italià lustro, mateix significat.

Usos

  • Vespreja. A la vora del riu, recollim la parada al prat de prop del pont. Em trec les botes assegut al darrere del cotxe, amb el portaló obert per sobre del meu cap. En el silenci del llostre, una òliba. Passada una estona, hi torna. La Bruna xiuxiueja: «Escolteu, nenes»… I en l’atenció expectant torna a sonar, sortint del bosc proper, clapat ja de negre, el reclam menut. Llavors la Clara, amb veu baixa, s’exclama: «Sembla un mòbil!»

    Jaume Subirana, «De re urbana», al blog Flux (29 d’abril del 2006)

Tema de la setmana

Cinc llostres

Enllaços

Deixa un comentari

Els camps necessaris estan marcats amb un asterisc *
L'adreça electrònica no es publicarà.

Pots fer servir aquestes etiquetes html: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>

a poqueta nitcapaltard