I sobretot ens guardarem prou que se’ns escapi una mala paraula davant de senyores, i si un dia per pega se’ns n’escapa una, ens quedem més vermells que uns perdigots i tan desconcertats com quan se’ns trenca una lligacama en una visita i duem sabates baixes. Encara que la nostra societat no sigui molt refinada ni d’una severa etiqueta, està convingut i entès que parlar malament davant d’una dama és una grolleria imperdonable.

Josep M. de Sagarra, «De les maneres de parlar» (La Publicitat, 3 de desembre del 1922), reproduït a L’ànima de les coses (Barcelona: Quaderns Crema, 2001)

La mateixa nit, el secretari informava la senyoreta Estefania d’Albera, gitada al llit del funcionari quan la mare la feia a la novena nocturna de santa Casilda, que no parava de provocar-lo, la malvada, ensenyant-li una lligacama vermella sota els hàbits de religiosa, de la falta absoluta de proves que confirmessin els rumors segons els quals hi havia hagut una batussa a L’Edèn a propòsit del projecte de canviar el sistema de remuntar l’Ebre.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)