Definició
Normes, obligacions, etc., que els qui tenen alguna mena de poder imposen arbitràriament i fan complir als seus subordinats, als pobres, als mancats d’influència, etc., però no pas a ells mateixos.
De vegades els països més forts apliquen la llei de l’embut, ja que imposen als més febles unes obligacions que després ells mateixos no compleixen.
Etimologia d'embut
Del llatí tardà imbutum, mateix significat, abreviació de trajectorium ‘conducte’ imbutum, participi d’imbuere, ‘mullar o amarar, impregnar’.
Usos
Teniu els viatges racionats perquè no hi ha divises, perquè no obteniu un passaport sense sotmetre-us a una investigació que es fa eterna. Els de «confiança» viatgen amunt i avall. Qui ha decidit que un hom és de «confiança»? La llei de l’embut!
Tomàs i Teresa Pàmies, Testament a Praga (Barcelona: Destino, 1971), pàg. 178La llei de la selva,
Jaume Sisa, «Això ja s’ha acabat» (del disc Visca la llibertat, 2000)
la llei de l’embut.
La màfia legal
blanqueja el que és brut.
Si busques i trobes
allò que has perdut
regala-l’hi a un pobre
explica-l’hi a un mut.
Aquesta quinzena
Termes relacionats amb la política