Definició
Es diu d’una cosa que dura molt.
Ens han convidat a veure un vÃdeo de les seves vacances d’estiu i se m’ha fet més llarg que un dia sense pa!
Origen de l’expressió
Antigament, el pa era un aliment força important en la dieta de cada dia durant els à pats i, possiblement, dels pocs aliments que es consumien regularment. És per això que passar un dia sense menjar-ne implicava passar gana i, per tant, les hores es feien molt llargues i feixugues. Cal dir que també es pot entendre com a pa l’aliment que es necessita per viure. D’aquà se’n deriven expressions com Guanyar-se el pa, Tenir el pa assegurat o Necessitar alguna cosa com el pa que es menja.
Joan Antoja, Anna M. Matas i VÃctor Pà mies, 101 dites il·lustrades per a tothom (Valls: Cossetà nia, 2022), pà g. 198
Usos
Enyore Oliva en la distà ncia, que és el lloc, ningú ho ignora, més propici a l’enyor. Després de diversos interludis —Barcelona, i sobretot Madrid, on vaig passar quasi la meitat de la infantesa— vaig parar a Gandia, durant tota una adolescència grisa, avorrida, més llarga que un dia sense pa. Després hi he passat estius, caps de setmana, i aquests dos últims anys.
Enric Sòria, Mentre parlem. Fragments d’un diari inicià tic (València: PUV, 2013), pà g. 287La cerimònia religiosa es va allargar com un dia sense pa. Feia tant de fred dins d’aquell cony d’església com fora. Les bancades del temple tenien gravades a la fusta el nom de les famÃlies principals de Biribil. A ell, que havia convertit aquell llogarret de mala mort en el que era en l’actualitat, mai no li havien permès d’inscriure-hi el seu. Segons el rector, la tradició manava. I per més diners que en Xernac hagués donat a l’església, les bancades només podien dur llinatges birbilencs:
LluÃs-Anton Baulenas, El nas de Mussolini (Barcelona: Proa, 2009)
  —Això sÃ, podria aconseguir-li una sepultura en una de les naus laterals… —va tenir les penques d’oferir-li, amb un mig somriure de conill.
Tema de la setmana
Dites i refranys trets de 101 dites il·lustrades per a tothom, de Joan Antoja, Anna M. Matas i VÃctor Pà mies, publicat per Cossetà nia.