Definició
Es diu d’una cosa que dura molt.
Ens han convidat a veure un vídeo de les seves vacances d’estiu i se m’ha fet més llarg que un dia sense pa!
Origen de l’expressió
Antigament, el pa era un aliment força important en la dieta de cada dia durant els àpats i, possiblement, dels pocs aliments que es consumien regularment. És per això que passar un dia sense menjar-ne implicava passar gana i, per tant, les hores es feien molt llargues i feixugues. Cal dir que també es pot entendre com a pa l’aliment que es necessita per viure. D’aquí se’n deriven expressions com Guanyar-se el pa, Tenir el pa assegurat o Necessitar alguna cosa com el pa que es menja.
Joan Antoja, Anna M. Matas i Víctor Pàmies, 101 dites il·lustrades per a tothom (Valls: Cossetània, 2022), pàg. 198
Usos
Enyore Oliva en la distància, que és el lloc, ningú ho ignora, més propici a l’enyor. Després de diversos interludis —Barcelona, i sobretot Madrid, on vaig passar quasi la meitat de la infantesa— vaig parar a Gandia, durant tota una adolescència grisa, avorrida, més llarga que un dia sense pa. Després hi he passat estius, caps de setmana, i aquests dos últims anys.
Enric Sòria, Mentre parlem. Fragments d’un diari iniciàtic (València: PUV, 2013), pàg. 287La cerimònia religiosa es va allargar com un dia sense pa. Feia tant de fred dins d’aquell cony d’església com fora. Les bancades del temple tenien gravades a la fusta el nom de les famílies principals de Biribil. A ell, que havia convertit aquell llogarret de mala mort en el que era en l’actualitat, mai no li havien permès d’inscriure-hi el seu. Segons el rector, la tradició manava. I per més diners que en Xernac hagués donat a l’església, les bancades només podien dur llinatges birbilencs:
Lluís-Anton Baulenas, El nas de Mussolini (Barcelona: Proa, 2009)
—Això sí, podria aconseguir-li una sepultura en una de les naus laterals… —va tenir les penques d’oferir-li, amb un mig somriure de conill.
Tema de la setmana
Dites i refranys trets de 101 dites il·lustrades per a tothom, de Joan Antoja, Anna M. Matas i Víctor Pàmies, publicat per Cossetània.