Definició
Discurs, conversa, escrit, espectacle, etc., que enfastideix, que avorreix.
No et recomano aquesta pel·lícula: és una lata.
Quina lata de discurs! I si marxem?
clavar (o donar) una (o la) lata Enfastidir, molestar, fer-se pesat, algú, amb la seva xerrameca, fent soroll, etc.
No fa més que clavar-nos la lata, val més que fem veure que no l’hem vist.
També es pot usar en el sentit de ‘persona que clava o dóna una lata’: El teu cosí és un lata, cada vegada que ve m’infla el cap amb els seus romanços.
Etimologia
De l’adjectiu lat, lata, ‘extens, dilatat’, del llatí latus, ‘ample, ampli’. Segons el DIEC, lata és un sinònim secundari de llauna; és a dir, que la forma preferent seria llauna («Deixa’m en pau i no em donis més la llauna»; «Quina llauna d’home! No en trobaré cap de tan pesat»); Joan Coromines, però, defensa la genuïnitat de lata i diu que caldria «evitar l’horrible barbarisme llauna o llanda usats en aquest sentit; pesadura, jova o cosa pesada, són bons per dir això».
Usos
És ell qui em va iniciar en els misteris de l’espiritisme, la teosofia, Freud, l’existencialisme, el sobrerealisme i l’anarquisme; alguna d’aquestes coses podia semblar nova aleshores —quan vam acabar el batxillerat, l’any 1928, en fa prop de deu. Del marxisme, sempre em deia que no valia la pena; que no era més que una lata i pura vulgaritat: «Poca imaginació —precisava—; no et fiïs mai de ningú que no tingui imaginació: sempre et clavarà la lata.» En canvi, li interessaven molt les perversions sexuals; coneixia espècimens atacats de diverses manies i cada vegada que descobria una mania nova sentia aquella eufòria del col·leccionista que ha trobat un exemplar desconegut.
Joan Sales, Incerta glòria (Barcelona: Club Editor, 2012 [1956]), pàg. 19L’altre dia et parlava de distraccions i no creguis que fos perquè sí; la gent no havia anat mai tan adelerada per distreure’s com ara. Arriba a fer angúnia; es veu cada cosa… No hi havia hagut mai cues tan llargues davant les taquilles dels cines com d’ençà de la guerra. I jo mateixa, si no hi vaig, és simplement perquè el cine m’ha semblat sempre una lata insuportable. Però faig una cosa equivalent: m’empasso llibres i més llibres de geologia. Havia avorrit els meus estudis poc després de casada (si puc dir casada, en el meu cas); i ara m’hi arrapo de nou per no sentir-me tan sola i tan buida.
Joan Sales, Incerta glòria, pàg. 206
Tema de la setmana
Fa unes setmanes es va publicar la traducció d’Incerta glòria a l’alemany i l’any passat la revista The Economist va incloure la traducció a l’anglès d’aquesta novel·la entre les 10 millors obres de ficció publicades el 2014. Els traductors, Kirsten Brandt i Peter Bush, han tingut l’amabilitat de compartir amb nosaltres les traduccions a l’alemany i a l’anglès dels passatges que en veurem aquesta setmana (els anireu trobant a l’escreix).
LATA a mi sempre m’havia sonat en castellà, en català llauna. Em vosaltres hi ha prenc molt. Josep
Jo també creia que era un castellanisme.
A casa nosaltres diem llanda que, segons el DCVB, significa
|| 6. fig. Cosa enutjosa per la seva excessiva llargària o monotonia (val.); cast. lata, tabarra. «La conferència ha sigut una llanda».
Mai no s’en sap prou!
Algú em pot explicar per què es va traduir “quan vam acabar el batxillerat, l’any 1928, en fa prop de deu” per “When we finished at secondary school, in 1928, Juli Soleràs was our fount of knowledge”?
Ben vist, Lou. Crec que el traductor ha confós el número 10 amb el “deu” de “font d’aigua”, i a partir d’aquí ha quadrat el cercle com ha pogut. Llàstima, perquè la resta del text és ben resolt. En fi, ningú és perfecte, i el traductor que no hagi ficat la pota alguna vegada que tiri la primera pedra.